DESCRIPCIÓ:

El continent americà s'esten des del pol nord fins al sud i es divideix en tres grans unitats:
-Amèrica del Nord
-Amèrica del Sud
-Amèrica Central i arxipèlags de les Antilles.

El relleu del continent americà; destaca a l'oest: muntanyes joves,al centre: altiplans i planes ,i
a l'est: massissos antics molt erosionats.

En aquest cas, anem a centrar-nos en la part superior d'aquest continent: Amèrica del Nord.

El límits són al nord: l'Oceà Glaciar Àrtic, a l'est: l'Oceà Atlàntic i a l'oest: l'Oceà Pacífic. L´Istme que separa Amèrica del Nord i Amèrica del sud és l'Istme de Panamà.

RELLEU:

Amèrica del Nord forma part de la placa nord-americana que en l'est entra en contacte amb la placa pacífica.

Cap a l'oest ens trobem amb la cadena muntanyosa de les Rocalloses. Les Rocalloses són, en gran part,

un sistema de serralades de grans blocs fracturats en horst i graven. Està rodejada d'un sector de plecs,

més o menys intensos, que van des del tipus juràssic als grans mantos de corriment. La cadena costanera

és un país intensament plegat, ja que és la zona de contacte entre la placa pacífica i la nord-americana.

En la regió són freqüents els terratrémols i els fenòmens volcànics, a causa de l'espenta de la placa pacífica i

la nord-americana. La distribució d'horst i graven permet l'existència de conques interiors més omenys

aïllades. La cadena muntanyosa de té una extensió de 3.220 km des de Nou Mèxic fins al nord-est de

la província de Columbia Britànica (Canadá).

La costa est és més estable tectònicament. Està molt allunyada de les convulsions del contacte entre plaques i és un sector molt antic.

Ací trobem les muntanyes Apalatxes. Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes.Amèrica del nord. S'estenen des de Terranova i Labrador al Canadà fins Alabama, als Estats units, tot i que la regió més septentrional del sistema es troba a Gaspe,Quebec. Constitueixen l'element morfològic de major elevació de la regió oriental de l'Amèrica del Nord paral·lel a la costa. són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord.

Les majors altituds són: McKinley (6.193 m), Orizaba o Citlaltépetl (5.743 m).

Mont McKinley

Mont Citlaltépetl.

A Mèxic destaca la serralada de Sierra Madre. Es tracta d'un sistema muntanyós que rodeja a l'altiplà mexicà. Està format per la sierra Madre occidental , la sierra Madre oriental i la sierra Madre del Sud.

La Gran Plana Americana és un alt i ampli altiplà que s'estén a l'est de les muntanyes Rocalloses, en el continent nord-americà, i cobrix els estats nord-americans de Nou Mèxic, Texas, Oklahoma, Colorado, Kansas, Nebraska, Wyoming, Muntanyesa, Dakota del Sud i Dakota del Nord i les províncies canadenques de Saskatchewa i Alberta. Una part dels estats de Minnesota i Iowa i la província de Manitoba també es troba en les Grans Planes. L'extrem sud arriba fins l'estat mexicà de Coahuila.

El sistema fluvial Mississipí-Missouri està format pel riu Mississipi i el seu afluent el Missouri. Tots dos plegats formen el riu més llarg i cabalós d'Amèrica del Nord, i el quart més llarg de tot el món. El Mississipí és el segon riu més llarg als Estats Units, amb una longitud de 2,340 milles (3,770 quilòmetres) des del seu naixement al Llac Itasca a Minnesota, fins la seua desembocadura al golf de Mèxic. El riu més llarg, és l'afluent de Mississippi, el riu Missouri amb una mesura de 2,540 milles (4,090 km).

El Riu Mississipí és part del sistema fluvial Jefferson-Mississipí-Missouri, que és sistema fluvial el més gran a Amèrica del Nord i entre els més grans en el món: per la longitud (3,900 milles (6300 km)), és el quart més llarg, i per la seua mitjana de baixada de 572.000 peus cúbics/s (16.200 m³/s), és el desè riu més gran. Formen una conca molt gran que s'esten per gran part del territori Nord-Americà.

Riu Missouri

Riu Mississipi

La badia de Hudson es troba al nord-est del Canadà . Banya el nord de les províncies d'Ontàrio, Quebec i Manitoba i el sud-est de Nunavut. La badia de Hudson forma part de l'oceà Artic. Connecta per l'est amb l'oceà Atlàntic a través de l'estret de Hudson , i pel nord amb la resta de l'Àrtic a través del canal de Foxe, que no es considera part de la badia. A l'extrem sud-oriental s'obre en la badia de James. Totes les illes de la badia de Hudson formen part de Nunavut.

La badia és poc profunda i a causa de la seva alta latitud es congela totalment durant almenys sis mesos a l'any. A les seves costes, principalment a Manitoba, habita l'òs blanc, que es dedica a la cacera sobre la superfície gelada; quan el gel es fon cap al mes de juny, els óssos tornen a la costa i esperen la nova temporada hivernal.

Els Grans Llacs d'Amèrica del Nord són un grup de cinc grans llacs situats entre els Estats Units d'America i el Canadà, a la denominada Regió dels Grans Llacs. Constitueixen el conjunt d'aigua dolça més gran de tot el planeta,Tenen una superfície conjunta d'uns 244.100 km². De vegades són considerats mars interiors. Aquestos són:

Llac Superior: És el més gran dels cinc Grans Llacs d'Amèrica del Nord. Limita al nord amb Ontàrio (Canadà) i Minnesota (Estats Units), i al sud amb els estats de Wisconsin i Michigan. És el més gran del món en superfície i el tercer més gran en volum.

Llac Michigan:  És un dels cinc Grans Llacs d'Amèrica del Nord. Està envoltat pels estats de Indiana, Illinois, Wisconsin i Michigan, que rep el seu nom del llac.El llac Michigan és l'únic dels Grans Llacs que es troba completament dins dels Estats Units; els altres estan compartits amb el Canadà.

Llac Huron: És un dels cinc Grans Llacs d'Amèrica del Nord. Limita a l'est amb Ontàrio (Canadà) i a l'oest amb Michigan (Estats Units). És el segon en superfície, dels Grans Llacs, i el tercer llac d'aigua dolça més gran del món. El llac rep les aigües del llac Superior.

Llac Erie: El llac Erie pertany al grup dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord. Es tracta del llac més al sud. Marca la frontera entre els Estats Units i el Canadà: al nord, la província canadenca d'Ontàrio, al sud els estats nord-americans d'Ohio, Pennsilvània i Nova York i a l'oest l'estat de Michigan.

Llac Ontario: El Llac Ontàrio és el menor dels cinc Grans Llacs d'Amèrica del Nord. Limita al nord amb Ontàrio i al sud amb la península Niàgara i amb l'estat de Nova York. Entre les ciutats més importants que es troben sobre el llac Ontàrio estan Toronto al Canadà, i Rochester als Estats Units.

CLIMA I PAISATGES:

Amèrica del Nord tè una gran varietat de climes: Polar,Continental,D'alta muntanya,Oceànic,Mediterràni, Tropical sec i Tropical humit.

1.Alta muntanya:

·Localitzaciò: Terres situades entre els 70º C d'altitud i els pols(nord i sud)

·Característiques: Les temperatures són menors al 10º C. Les precipitacions són escasses,però en forma de neu.

·Vegetació: Molsens i líquens.

·Rius: Cabalosos i gelats durant quasi tot l'any.
·Població: Zones poc poblades, la població es concentra en els valls.
·Paisatges: Paisatge fred.

2.Continental.

·Localització: Es localitza al interior del continent,on no arriba l'influix del mar.

·Característiques: Es un clima de grans diferències entre l'hivern (fred i sec) i l'estiu (càlid i plujós). Les plujes són en forma de tempesta durant l'estiu i al final de primavera.
·Vegetació: Estepa
·Rius: Són molt irregulars, poc cabalosos a l'estiu i secs a l'hivern.
·Població: Viu concentrada en grans pobles. Les activitats humanes (comunicacions, explotacions mineres,...) han modificat els paisatges tradicionals.
·Paisatge: Paisatge continental.

3.Polar.
·Localització: Terres situades entre els 70ºC d'altitud i els pols(nord i sud).
·Característiques: Les temperatures són menors als 10ºC. Les precipitacions són escasses, però en forma de neu.
·Vegetació: Molsens i líquens.
·Rius: Cabalosos i gelats durant quasi tot l'any.
·Població: Zones poc poblades amb alguns pobles esquimals que es dediquen al pasturatge de rens.
·Paisatge: Paisatge polar.

4.Mediterrani:
·Localització: Països banyats pel Mar Mediterrani, també a California, Xile central, al sud d'Àfrica i al sud-est d'Austràlia.
·Característiques: Temperatures templades amb precipitacions suaus i escasses. Té un estid càlid i sec i un hivern suau, amb dues estacions intermèdies com la tardor i la primavera. Plou en la tardor i en la primavera (inundacions).
·Vegetació: Arbres com els pins, les sureres, garrofers, alzines i matolls: garriga i màquia.
·Rius: Cabalossos a l'hivern i secs a l'estiu.Però la major part del any molt cabalosos.
·Població: Terres molt poblades i amb molt de turisme.
·Paisatge: Paisatge mediterrani.

5.Tropical:
·Localització: Païssos situats alrededor dels tròpics (Càncer i Capricorn).
·Característiques: Temperatures elevades i precipitacions irregulars. Hi ha una estació seca (hivern) i una estació humida (mesos d'estiu).
·Vegetació: Sabana (arbres i plantes herbàcies).
·Rius: Molt cabalosos i irregulars (porten cabal als mesos d'estiu).
·Població: Es dedica a la ramaderia i l'agricultura.
·Paisatge: Paisatge tropical: Sabana.

CLIMOGRAMA DE CLEVELAND(Ohio):

Comentari del climograma:

Aquest gràfic és un climograma, on s'hi poden observar les temperatures i les precipitacions de Cleveland. Respecte a la temperatura hi podem dir que té una mitja de 10.4ºC amb màximes temperatures de 24ºC i les mínimes de -2ºC. Les temperatures màximes es donen als mesos juny, juliol i agost (estiu) i les mínimes als mesos decembre, gener i febrer (hivern).L'amplitud tèrmica és de 25.1ºC.
Les precipitacions són abundant en la major part de l´any. La cantitat total anual és de 897 mm. Les precipitacions són regulars, ja que plou mes o menys la mateixa cantitat d'aigua a l'estiu que a l'hivern.
Perteneix al clima continental ja que les temperatures i les precipitacions són moderades i distinguim quatre estacions:
   ·L'hivern: Que en aquestes zones queden sota la influència de la massa d'aire polar.
   ·Estiu: La massa d'aire càlid afecta les terres temperades.
   ·Primavera i tardor: Les dues estacions intemèdies.

NATURALESA, SOCIETAT I RECURSOS NATURALS:

La relació naturalesa i societat ha canviat amb el temps i ha sigut similar en la majoria dels continents. Podem distinguir tres moments segons els tipus de relació entre naturalesa i societat:

   ·Dependència de la natura: Al segle XIX i XX la població vivia de l'agricultura i la ramaderia, la tecnologia era molt limitada (funcionaven gràcies a la força física de les persones i els animals). Tenien dificultat per a obtenir recursos minerals. Mantenien una relació estreta en la natura.

   ·La naturalesa com a font inexhaurible de riquesa: A partir de la revoludió industrial l'aparició de màquines va facilitar l'obtenció de recursos, van tenir un gran desenvolupament econòmic.

   ·Creixement insostenible: Hi ha un ritme de explotació de recursos naturals, ja que els recursos no són infinits. Hi ha problemes amb les transformacions a les que sometem per obtenir energia ja que causen un fort impacte sobre la naturalesa.

Recursos naturals:

   ·Aigua: Mitjançant l'aigua que proporciona energia hidràulica:és la energia mecanica que posseixen les corrents d'aigua.

   ·Sol:Mitjançant el sol que proporciona energia solar:Prové de les rediacions termonuclears que tenen lloc a l'interior de sol.

   ·Vent:Mitjançant el vent que properciona energia eòlica:és produeix a concequència de l'acció solar sobre l'atmósfera,que provoca diferències de temperatura en les distintes capes.

   ·Resisus:Mitjantçant els residus que proporcionen l'energia de la biomasa:Que s'obtenix de restos vegetals,residus forestals.... i proporcionen energia.

GLACERES:

Totes les glaceres de Canadà i les Rocalloses han retrocedit en els darrers anys. Per exemple: La glacera de Columbia a Alaska a prop de Valdez a l'estret de Prince William s'ha retirat 15 km durant els darrers 25 anys. Els icebergs despresos per aquesta glacera foren una causa parcial del vessament de petroli, ja què havia canviat el seu curs per evitar-los. La glacera de Valdez que és troba en la mateixa àrea, i malgrat que no forma icebergs, també s'ha retirat significativament.

ECONOMIA I DESIGUALTATS ECONÒMIQUES:

Els tres països que formen Amèrica del Nord (Mèxic, Estats Units i Canadà), són del més desenvolupats de tot el planeta. Conten en un elevat desenvolupament econòmic. Actualment en Mèxic s'ha ebolucionat molt ja que és un dels majors productors de petròli al mon. Una de les desigualtats més grans que hi han a Amèrica del Nord són les diferències entre latins i estadounidents(com ells diuen: blancs i negres).

 DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE :

En un món arrasat per la Segona Guerra Mundial, que encara no havia finalitzat, i amb bona part dels països del Tercer Món sota la dominació colonial, l'hotel Mount Washington va acollir una reunió que canviaria la història de l’economia mundial fins l’actualitat, es tractava de la Conferència Monetària i Financera de las Nacions Unides. Hi van participar 44 països i uns 700 representants.
Els Estat Units, sorgien com la major potència econòmica mundial. Mentre el món patia les seqüeles de la Guerra, el país nord americà havia tingut un paper cabdal en els esdeveniments bèl·lics, les seves infraestructures estaven intactes així com els seus sistemes de producció, que treballaven més que mai i gaudia d’una important acumulació de capital. Resultava fàcil adonar-se’n que l’obertura dels mercats mundials i comptar amb aliats era vital per als seus interessos. S’iniciava així un nou ordre econòmic mundial.

ACTIVITAT INDUSTRIAL:

La indústria ha estat des de fa molt temps el principal sector econòmic dels Estats Units. La major concentració de fàbriques es troba situada a les àrees urbanes del cinturó industrial que s'estén des de Boston a Xicago.La producció està molt diversificada, amb èmfasi en els metalls primaris i elaborats, el processament daliments, la maquinària, l'equip electrònic i aeroespacial, els vehicles a motor, els productes químics i tèxtils, la confecció, el paper i el material imprès.

La indústria també és una important activitat econòmica al Canadà, Toronto i Montreal . Les empreses canadenques elaboren una gran varietat de productes, especialment aliments processats i begudes, equipament per a transport,paper i altres productes derivats de l'activitat forestal, metalls primaris i fabricats, productes químics i equipament elèctric i electrònic.

    ·L'agricultura als Estats Units i el Canadà està dominada per granges molt mecanitzades, les quals produeixen immenses quantitats de conreus i productes ramaders. Les Grans Planes del centre dels Estats Units i de part del Canadà  són importants productores mundials de cereals(en especial blat, però també ordi, civada, sègol i sorgo), llavors oleaginoses i bestiar(boví, destinat a la indústria làctea i càrnia, i llanar). Una altra zona agrícola important és el cinturó del blat de moro  que es troba des de l'oest d'Ohio fins a l'est de Nebrashka i que produeix les majors collites mundials de dacsa, a més d'importants quantitats d'altres cereals, brots de soia, bestiar boví i porcí. L'agricultura a Califòrnia produeix una enorme quantitat de conreus de regadui de gran valor.

    ·Els abocaments incontrolats d'aigües residuals urbanes i d'aigües que han estat utilitzades en l'agricultura són els més perjudicials per l'ecosistema aquàtic, ja que li aporten una gran quantitat de nitrogen i fòsfor i, d'aquesta manera, el desequilibren. Amb l'augment de nutrients els organismes fotosintètics augmenten i això fa augmentar la quantitat d'oxigen dissolt a l'aigua (hiperòxia), fet que dóna lloc a l'augment del nombre d'éssers vius.

   ·Els vessaments accidentals de  petroli han sigut hui una de les pitjors catàstrofes ecològiques dels Estats Units que s'han produït per l'enfosament de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon situada al golf de Mèxic quan hi va aver una explosió.Mes tard es va aconseguir taponar la fuita, i es va frenar a la marea negra que invadia els mars americans.